dimarts, 8 de juliol del 2014

Gens o res?

Cal no confondre l'ús de gens i res.

Gens és un adverbi de quantitat. Expressa en quin grau ocorre l'acció del verb.

               La xocolata no m'agrada gens. (La xocolata no m'agrada ni una mica.)
               No menja gens. (No menja, pel que fa a la quantitat.)
               No hi ha gens de suc a la nevera.

Res és un pronom i equival a "cap cosa".

               Del que hi ha per dinar, no m'agrada res. (No m'agrada cap cosa.)
               No menja res. (No menja cap cosa.)
               No hi ha res a la nevera. (La nevera és buida.)

dijous, 3 de juliol del 2014

En i hi

Els pronoms febles en i hi van junts...

en complements circumstancials de lloc
  • Si està introduït per la preposició de, se substitueix pel pronom en:
               Treu l'aigua de la nevera. → Treu-ne l'aigua.

  • Si està introduït per qualsevol altra preposició, se substitueix pel pronom hi:
               Posa l'aigua a la nevera. → Posa-hi l'aigua.

en complements preposicionals
  • Si està introduït per la preposició de, se substitueix pel pronom en:
               Parlen de la pel·lícula. → En parlen.

               Recorda't de comprar el pa. → Recorda-te'n.

  • Si està introduït per qualsevol altra preposició, se substitueix pel pronom hi:
               Pensem en les vacances. → Hi pensem.

               Els han obligat a quedar-se. → Els hi han obligat.


dijous, 20 de març del 2014

Anem amb compte!

Compte és l'acció de comptar; aquestes paraules i les que se'n deriven sempre s'escriuran amb -mp-. A més, cal recordar que el mot compte és masculí i que, per tant, quan anem a un restaurant demanarem el compte. Fixeu-vos que les expressions anar amb compte i tenir en compte també fan servir aquesta paraula.

En canvi, conte, amb ena, és una relat curts que podem contar, per exemple, als nens.

I finalment, recordeu que hi ha nobles que són comtes i comtesses.

diumenge, 2 de març del 2014

Quan les preposicions cauen

Les preposicions amb i en no poden anar davant d'un infintiu, per això, en aquesta situació, les canviem per les preposicions a o de, segons el verb:

               Pensa en les vacances.
               Pensa a anar de vacances.

Cal recordar que les preposicions a, amb, de i en cauen davant de la conjunció que:

               Pensa en les vacances.
               Pensa que anirà de vacances a Irlanda.

               No ha menjat res des de dimarts.
               No ha menjat res des que ha arribat.