Gens o res?

Cal no confondre l'ús de gens i res.

Gens és un adverbi de quantitat. Expressa en quin grau ocorre l'acció del verb.

               La xocolata no m'agrada gens. (La xocolata no m'agrada ni una mica.)

               No menja gens. (No menja, pel que fa a la quantitat.)

               No hi ha gens de suc a la nevera.

Res és un pronom i equival a "cap cosa".

               Del que hi ha per dinar, no m'agrada res. (No m'agrada cap cosa.)

               No menja res. (No menja cap cosa.)

               No hi ha res a la nevera. (La nevera és buida.)

En i hi

Els pronoms febles en i hi van junts...

en complements circumstancials de lloc

• Si està introduït per la preposició de, se substitueix pel pronom en:

               Treu l'aigua de la nevera. → Treu-ne l'aigua.

• Si està introduït per qualsevol altra preposició, se substitueix pel pronom hi:

               Posa l'aigua a la nevera. → Posa-hi l'aigua.

en complements preposicionals

• Si està introduït per la preposició de, se substitueix pel pronom en:

               Parlen de la pel·lícula. → En parlen.

               Recorda't de comprar el pa. → Recorda-te'n.

• Si està introduït per qualsevol altra preposició, se substitueix pel pronom hi:

               Pensem en les vacances. → Hi pensem.

               Els han obligat a quedar-se. → Els hi han obligat.

Anem amb compte!

Compte és l'acció de comptar; aquestes paraules i les que se'n deriven sempre s'escriuran amb -mp-. A més, cal recordar que el mot compte és masculí i que, per tant, quan anem a un restaurant demanarem el compte. Fixeu-vos que les expressions anar amb compte i tenir en compte també fan servir aquesta paraula.

En canvi, conte, amb ena, és una relat curts que podem contar, per exemple, als nens.

I finalment, recordeu que hi ha nobles que són comtes i comtesses.

Quan les preposicions cauen

Les preposicions amb i en no poden anar davant d'un infintiu, per això, en aquesta situació, les canviem per les preposicions a o de, segons el verb:

               Pensa en les vacances.

               Pensa a anar de vacances.

Cal recordar que les preposicions a, amb, de i en cauen davant de la conjunció que:

               Pensa en les vacances.

               Pensa que anirà de vacances a Irlanda.

               No ha menjat res des de dimarts.

               No ha menjat res des que ha arribat.

Disfru... gaudir!

Xalar, gaudir, fruir, divertir-se, distreure's, entretenir-se, passar una bona estona, passar-s'ho bé (pipa, bomba, teta, de conya...), viure com un sàtrapa, viure com un rei (o a cos de rei), viure la vida, assaborir, complaure's, satisfer-se, delectar-se, delir-se, recrear-se, aprofitar, treure profit...

Amb aquest repertori de paraules i matisos per descriure el nostre divertiment i la bona vida no cal utilitzar barbarismes!

Els no-pronoms: "Ara vaig"

Si ens diuen "Ara vaig.", la nostra reacció és preguntar "On?".

Enlloc de la frase se'ns indica on va el subjecte. Si no volem haver de dir "Ara vaig a aquella botiga de què vam estar parlant ahir a la nit mentre sopàvem a casa del meu germà.", cal dir "Ara hi vaig". Cal recordar que és necessari indicar sempre ON anem, ja sigui explícitament o utilitzant el pronom hi.

Tan(t)

Tan és un adverbi que complementa un adjectiu o un altre adverbi:

                    És tan alt que li costa trobar roba.
                    No he conegut cap noia tan simpàtica com ella.
                    No vinguis tan tard.
                    Ha arribat tan tard que ja s'ho havien menjat tot.

Per tant, no trobarem mai un tan al final d'una frase.

Tant pot ser un adjectiu o bé un adverbi.

• Si tant és un adverbi va sol:

                    He descansat tant, aquestes vacances!
                    S'ha cansat tant que no té ni gana.

• Si tant és un adjectiu acompanya un nom i té flexió de gènere i nombre:

                    Aquesta conferència té tant interès que no me la vull perdre.
                    No beguis tanta cervesa.

Tingueu en compte l'expressió de tant en tant.

La grassa i el greix

Gras (grassa) és un adjectiu. Podem dir...
                    La gata és grassa. (té sobrepès)

però cal dir:
                    La nata és greixosa.
o bé...
                    La nata té molt de greix.

Cal recordar que l'adjectiu que fem servir per descriure un element que té greix és greixós/osa (una crema greixosa, uns cabells greixosos).

Trucar (a)

Podem trucar una moto, una alarma, una fotografia... però no una persona.

A una persona, li truquem:

                    Vaig trucar a la Sònia per felicitar-la.
                    Vaig trucar-li per felicitar-la.
                    Cada dimarts truco als pares.
                    Cada dimarts els truco. (Cal recordar que el pronom de CI plural és els.)

Els no-pronoms: "s'ho"

Si bé aquesta combinació pronominal existeix, sovint s'utilitza incorrectament. S'ho és una combinació de pronom reflexiu (es) i complement directe neutre (ho):

                    S'ho menja. (= Ella es menja això.)

Per això, quan formulem l'enunciat "després s'ho dic" ho estem fent malament perquè aquest es no fa referència a res i en lloc d'aquest pronom en necessitem un de complement indirecte singular (li):

                    Després dic això al Pau.     Després ho dic al Pau.     Després li ho dic.

Ara bé, si volem ser més informals, també podem dir "Després l'hi dic".