Els no-pronoms: "Ara vaig"

Si ens diuen "Ara vaig.", la nostra reacció és preguntar "On?".

Enlloc de la frase se'ns indica on va el subjecte. Si no volem haver de dir "Ara vaig a aquella botiga de què vam estar parlant ahir a la nit mentre sopàvem a casa del meu germà.", cal dir "Ara hi vaig". Cal recordar que és necessari indicar sempre ON anem, ja sigui explícitament o utilitzant el pronom hi.

Tan(t)

Tan és un adverbi que complementa un adjectiu o un altre adverbi:

                    És tan alt que li costa trobar roba.
                    No he conegut cap noia tan simpàtica com ella.
                    No vinguis tan tard.
                    Ha arribat tan tard que ja s'ho havien menjat tot.

Per tant, no trobarem mai un tan al final d'una frase.

Tant pot ser un adjectiu o bé un adverbi.

• Si tant és un adverbi va sol:

                    He descansat tant, aquestes vacances!
                    S'ha cansat tant que no té ni gana.

• Si tant és un adjectiu acompanya un nom i té flexió de gènere i nombre:

                    Aquesta conferència té tant interès que no me la vull perdre.
                    No beguis tanta cervesa.

Tingueu en compte l'expressió de tant en tant.

La grassa i el greix

Gras (grassa) és un adjectiu. Podem dir...
                    La gata és grassa. (té sobrepès)

però cal dir:
                    La nata és greixosa.
o bé...
                    La nata té molt de greix.

Cal recordar que l'adjectiu que fem servir per descriure un element que té greix és greixós/osa (una crema greixosa, uns cabells greixosos).

Trucar (a)

Podem trucar una moto, una alarma, una fotografia... però no una persona.

A una persona, li truquem:

                    Vaig trucar a la Sònia per felicitar-la.
                    Vaig trucar-li per felicitar-la.
                    Cada dimarts truco als pares.
                    Cada dimarts els truco. (Cal recordar que el pronom de CI plural és els.)

Els no-pronoms: "s'ho"

Si bé aquesta combinació pronominal existeix, sovint s'utilitza incorrectament. S'ho és una combinació de pronom reflexiu (es) i complement directe neutre (ho):

                    S'ho menja. (= Ella es menja això.)

Per això, quan formulem l'enunciat "després s'ho dic" ho estem fent malament perquè aquest es no fa referència a res i en lloc d'aquest pronom en necessitem un de complement indirecte singular (li):

                    Després dic això al Pau.     Després ho dic al Pau.     Després li ho dic.

Ara bé, si volem ser més informals, també podem dir "Després l'hi dic".

Quan (no) utilitzem "doncs"

Doncs és una conjunció consecutiva i, per tant, expressa conseqüència: 

                    No pots venir? Doncs ja et visitarem nosaltres.

Cal tenir present que NO té valor causal: 

                    *No vam anar a passejar, doncs plovia.

En aquest cas, cal dir: 

                    No vam anar a passejar perquè plovia.
                    No vam anar a passejar, ja que plovia.

Tràfic... o trànsit?

Si diem que a la ciutat hi ha molt de tràfic, estem afirmant que hi ha molt comerç de mercaderies (ja sigui legal o il·legal) o de persones.

Si ens volem referir a la circulació , cal dir A la ciutat hi ha molt de trànsit.

Els no-pronoms: "lis"

El pronom del Complement Indirecte singular és li:

                    Vull donar-li una flor.

I el pronom del Complement Indirecte plural és els:

                    Els vull donar una flor.

Tot sovint sentim o llegim la forma incorrecta "lis", fruit d'afegir la s de plural a li. Cal recordar, però, que aquest pronom no extisteix i que la forma correcta és els (i totes les variacions d'aquest pronom):

                    Els vam fer un regal.

                    Vam fer-los un regal.

Per què, perquè i per a què

De vegades ens costa una mica distingir quan s'ha d'utilitzar perquè, per què i per a què. Aquí en teniu un resum:

 
Perquè

L'utilitzem per expressar causa

                    Aniré al dentista perquè em fa mal un queixal.

o finalitat

                     Aniré al dentista perquè em faci una revisió.

També pot ser un substantiu:

                    No sé el perquè dels seus actes.

 
Per què

Es pot tractar de la combinació de la preposició per + el pronom interrogatiu què

                    Per què has comprat suc de poma?
                     No sé pas per què ha comprat suc de poma

 o de la preposició per + el pronom relatiu què

                    Ens ha explicat el motiu per què fan això.

En aquest últim cas, equival al pronom relatiu pel qual.

 
Per a què

S'utilitza per demanar la finalitat o la destinació d'un objecte:

                    Per a què serveixen aquestes tisores?